Als anys 50, el propietari del Café Madrid de València, Constante Gil, va improvisar una beguda alcohòlica a petició d’un grup de clients. Una quarta part de suc de taronja, tres quartes parts de cava, un raig de ginebra i de vodka, gel i sucre, van ser la base d’un deliciós combinat que Constante va batejar amb el nom d’«aigua de València». El grup es va fer assidu, però la recepta no va traspassar els murs del local fins als anys 70, quan el còctel es va posar de moda. En l’actualitat, l’aigua de València és omnipresent i encisa els guiris, però, com sol passar, la recepta original ha sigut corrompuda amb algunes variacions. Per sort, la família de Gil ha compartit el que podríem considerar els Cinc Manaments de la Santa Aigua de València. Els trobareu en l’entrada de la Wikipedia dedicada a esta beguda.