Des del seu balcó privilegiat amb vistes a la plaça de l’Ajuntament, Rita Barberà va arengar les masses durant vint-i-quatre anys i va exercir implacable el seu poder absolut, instaurat per gràcia divina. L’alcaldessa va passar a la posteritat per convertir la ciutat de València en el seu feu particular i saturar-la de complexos faraònics i grans esdeveniments, i per la seua presumpta implicació en casos de corrupció (Gürtel, Emarsa, Nóos). Però, sobretot, serà recordada pel seu llegat fraseològic: des del «dejeim passar el fred del verano, el fred de l’hivern i bosquem el caloret, el caloret faller» de la vergonyosa Crida de les Falles de 2015, que va generar un boom de creativitat en les xarxes, fins al «¡Qué hostia, coño! ¡Qué hostia!» quan va perdre l’alcaldia de València. Aquell va ser l’inici de la fi del regnat de la Faraona del Túria.