Parlant amb propietat, una bajoca és una baina, una mena de corfa allargada que protegix les llavors de la planta. Este caràcter tan genèric del mot explica que a l’Alcoià i al Comtat puguen fer «bajoques farcides» sense perdre la paciència, perquè el que en realitat farcixen, per utilitzar un llenguatge més universal, són els pimentons o pebreres, que en certa mesura són també baines. Ara bé, en general quan es parla de bajoques es fa pensant en eixes baines amb fesols que tant de bé fan als arrossos amb verdures i carn. Són pròpies de l’estiu i la tardor, i n’hi ha de diverses varietats, algunes d’elles molt populars pel seu protagonisme en la paella, com ara la ferradura i el roget. La més desconeguda, curiosament, és l’única autòctona de la Mediterrània (la resta són americanes): la bajoca de careta curta, més allargada i fineta que les altres.
Bajoquetes. Il·lustració d’Andrés Marín cedida pel Museu Valencià d’Etnologia.
PIERA, Emili (2002) La nostra cuina. Alzira: Bromera.
Catàleg de Varietats Tradicionals d’Interés Agrari. Generalitat Valenciana.
Col·laboració documental sobre cultura popular:
Què és? | Índex | Avís Legal | Crèdits | Agraïments
Versió 1. Joc bàsic de La Fallera Calavera