Quan Carles II l’Encantat va morir sense descendència l’any 1700, la successió a la suculenta Corona d’Espanya va provocar un gran conflicte a escala internacional al més pur estil Game of Thrones: d’un costat hi havia els partidaris de l’hereu oficial, Felip d’Anjou (futur Felip V), aka el bàndol borbònic; de l’altre, els qui defensaven la candidatura de l’arxiduc Carles d’Àustria, nebot de l’Encantat, aka bàndol austriacista. En esta Guerra de Successió, els territoris de la Corona d’Aragó van donar suport a l’arxiduc, i la derrota la van pagar ben cara: centralització, dissolució de les institucions i les lleis pròpies, arraconament de la llengua… I d’aquella pols, venen estos fangs. En el cas valencià, el punt de no retorn va ser la Batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707) amb la qual es donava per oficialitzada la imposició borbònica. Ho diu la saviesa popular: «Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança».
Retrat de Felip V, penjat cap per avall com a càstig per les tres vegades que manà cremar i destruir la ciutat de Xàtiva. Imatge cedida per la Casa de l’Ensenyança – Museu de Belles Arts Xàtiva.
FUSTER, Joan (2001) Nosaltres, els valencians. Barcelona: Edicions 62.
Col·laboració documental sobre cultura popular:
Què és? | Índex | Avís Legal | Crèdits | Agraïments
Versió 1. Joc bàsic de La Fallera Calavera