Deixant de banda els debats estèrils sobre quina és la més antiga, la més vistosa i la més multitudinària, en totes les festes de moros i cristians valencianes hi ha un tret compartit: les ganes de lluir-se. Els festers i les festeres (elles no en tots els llocs, −ehem!−) saben ben bé que ni els extraordinaris vestits, ni els boatos ni la música èpica que els acompanya ixen debades. Però si hi ha una figura que representa millor que cap altra esta voluntat ostentadora, és la del capità moro. A Alcoi este personatge ha assumit dimensions estratosfèriques per la riquesa que durant molt de temps va generar la indústria tèxtil, i que sens dubte va repercutir en la festa. Tant, que la seua figura ja és inseparable de la llegendària expressió «Això ho pague jo!».