Amb eixa mirada abstreta i el seu rastre bavós, és natural que a molta gent li faça ois veure caragols escampats per la paella. Melindros de la vida moderna, segurament, perquè estos mol·luscos sempre han estat presents en la cuina valenciana, i no només en la paella, sinó també en altres plats: les caragolades en totes les seues variants, els gaspatxos de l’interior… Cada tipus de caragol aprofita per a una cosa: hi ha els avellanencs, els moros, els cristians, les xonetes i les vaquetes –estes últimes ideals per a la paella–. Abans de consumir-los, però, hi ha un procés laboriós: primer convé porgar-los durant dies en les caragoleres amb branquetes de romaní, a voltes amb farina, i després «enganyar-los» en una olla amb un poc d’aigua i al sol, perquè quan traguen la molla, confiats… Nyas! Cuinar-los sense pietat.