El conreu de la carxofa està molt present en les hortes litorals valencianes, des del Baix Segura fins al Baix Maestrat. De la seua importància al sud és fàcil fer-se’n una idea a través de la varietat de noms amb què és coneguda: encarnella a Elx i Santa Pola, encanària o alcanària a Guardamar del Segura, acarxofa o alcarxofa a Crevillent, alcacil o arcacil en el castellà del Vinalopó i del Segura… Al nord castellonenc, Benicarló és l’epicentre d’una producció ben especial que ha sigut reconeguda amb la Denominació d’Origen Protegit. Per celebrar-ho, cada any, al gener, organitzen la Festa de la Carxofa –i fins i tot han creat productes derivats, com la crema de licor de carxofa–. No debades, es tracta d’una verdura típicament hivernal, per això sol ser la reina de les paelles d’hivern.
Recollida de carxofes. Il·lustració d’Andrés Marín cedida per L’ETNO – Museu Valencià d’Etnologia.
PIERA, Emili (2002) La nostra cuina. Alzira: Bromera.
Col·laboració documental sobre cultura popular:
Què és? | Índex | Avís Legal | Crèdits | Agraïments
Versió 1. Joc bàsic de La Fallera Calavera