Allà on se celebra la festa del Corpus Christi no sol faltar la Dansà de la Magrana, una versió dels anomenats «balls de cintes», en els quals els dansadors (sovint xiquets i xiquetes) van trenant al ritme de la música unes cintes de colors que agafen d’un extrem amb la mà. El nom del ball prové de la magrana –en alguns pobles una carxofa– que remata el pal on estan nugades les cintes. D’ella sorgix, al final de la representació, una imatge de l’Eucaristia davant la qual els participants s’agenollen, ja que representa el triomf del sagrament cristià sobre els jueus i, en general, sobre aquells que eren considerats infidels. De fet, en alguns llocs també es coneix com a «ball de gitanes».