No se sap amb certesa si el Butoni té més de fantasma o de dimoni, perquè com que sempre actua d’amagades, ningú mai ha aconseguit fer-se una imatge nítida d’ell. Això no li lleva el mèrit d’haver sigut, durant segles, un dels espantacriatures més temuts de la mitologia valenciana. El seu caràcter misteriós i la nocturnitat amb què actuava eren els ingredients perfectes per aporegar els més menuts, a qui s’advertia dels perills de trobar-se amb ell. «Mira que vindrà el Butoni!», se’ls solia dir. Perquè el Butoni va ser, sobretot, una manera molt efectiva de dissuadir els xiquets i les xiquetes de fer allò que no devien, com allunyar-se de casa o no dormir a l’hora acordada.