Com en un espill màgic on et mires i et remires per enaltir les teues virtuts, l’obsessió per l’aparença ha sigut –és– un dels grans estereotips de la idiosincràsia valenciana. La idea, bàsicament, consistix a aparentar tindre el que no es té i ser el que no s’és a través de l’exhibició pública: el cotxe d’últim model, la roba de marca, les invitacions multitudinàries… Les festes sovint són el millor moment per evidenciar-ho. Però qui vol aparentar de veritat, ho fa en el dia a dia. Un dels millors retrats d’esta manera de ser el va fer Blasco Ibáñez en la seua novel·la Arroz y tartana (1894), on una família de comerciants vinguda a menys tracta de viure per damunt de les seues possibilitats. Això és el que evoca, precisament, l’expressió «Arròs i tartana, casaca a la moda i rode la bola a la valenciana»; o siga, viatjar en tartana i vestir a l’última a la vista de tot el món, però a casa menjar com els pobres.
Fotografia d’una tartana, símbol burgés. Cedida per L’ETNO – Museu Valencià d’Etnologia.
BLASCO IBÁÑEZ, Vicente (2017) Arrròs i tartana. Traducció d’Ana Bayarri Moreno. Almàssera: Austrohongaresa de Vapors.
BLASCO IBÁÑEZ, Vicente (1991) Arroz y tartana. Barcelona: Plaza & Janés.
ESCRIVÀ, José Antonio (2003) Arroz y tartana. RTVE [sèrie de televisió]
No hi ha consells per a esta carta.
Col·laboració documental sobre cultura popular:
Què és? | Índex | Avís Legal | Crèdits | Agraïments
Versió 1. Joc bàsic de La Fallera Calavera