La versió light i quotidiana de l’espionatge, més coneguda com a «xafardeig», ha sigut una constant als pobles i ciutats valencians des de temps immemorials. Ja siga comentar amb sornegueria les breaking news de la contornada, posar-se al dia de l’últim embolic romàntic o parar l’oïda dissimuladament en els xiuxiuejos de la conversa del costat, el xafardeig sempre ha fet més fàcil l’existència. La clau és fer-ho col·lectivament. Per què, si no, la paraula és cosina germana de «safareig», el llavador públic on es reunien les dones per fer la bugada i enraonar en grup?