En origen, les falles eren ben diferents als grans monuments artístics que hui tenim en ment. Bastava amb ajuntar un grapat de mobles i estris domèstics fets malbé (ja ho diu la cançó: «una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep») per alimentar la foguera i fer festa. Esta espontaneïtat es va anar perdent a mesura que va créixer, des de finals del segle XIX, l’interés pel component estètic i monumental de la falla. Açò va requerir d’un treball especialitzat que primer van assumir els fusters i que, amb el pas del temps, ha donat lloc a la figura de l’artista faller. En l’actualitat els i les artistes falleres són artífexs d’autèntiques obres d’art que poden assolir un aire descomunal, tant en les seues dimensions com –s’ha de dir– en les seues inversions.
Falla con labrador con capa y sombrero en la plaza del Ayuntamiento. Fotografia cedida per la Biblioteca Valenciana d’autor desconegut. 1944.
ARIÑO, Antonio (1992) La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas. Barcelona: Anthropos.
JUNTA CENTRAL FALLERA (2016) #Falles. Un patrimoni en comú. València: Junta Central Fallera.
PÉREZ CONTEL, Rafael (1995) Ninot de falla. Escultura folkórica valenciana. València: Albatros Ediciones.
VVAA (1990) Historia de las Fallas. València: Levante EMV.
Col·laboració documental sobre cultura popular:
Què és? | Índex | Avís Legal | Crèdits | Agraïments
Versió 1. Joc bàsic de La Fallera Calavera