En origen, les falles eren ben diferents als grans monuments artístics que hui tenim en ment. Bastava amb ajuntar un grapat de mobles i estris domèstics fets malbé (ja ho diu la cançó: «una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep») per alimentar la foguera i fer festa. Esta espontaneïtat es va anar perdent a mesura que va créixer, des de finals del segle XIX, l’interés pel component estètic i monumental de la falla. Açò va requerir d’un treball especialitzat que primer van assumir els fusters i que, amb el pas del temps, ha donat lloc a la figura de l’artista faller. En l’actualitat els i les artistes falleres són artífexs d’autèntiques obres d’art que poden assolir un aire descomunal, tant en les seues dimensions com –s’ha de dir– en les seues inversions.