Qui no s’ha sentit frustrat o frustrada intentant explicar a algú de fora què és i com d’important és el garrofó? I amb tota la raó, perquè més enllà de les nostres fronteres és un producte relativament estrany. El que diferencia les varietats locals valencianes, com les anomenades «de cella morada» i «d’ull de perdiu», són les seues taques característiques, entre morades i negres. Bé siga amb el nom de garrofó o amb altres variants utilitzades al nostre territori, per exemple «bajocó» o «fesol de la peladilla», del que no hi ha dubte és que es tracta d’un ingredient clàssic en les paelles, si més no en les d’estiu, que és la temporada en què es cull. Tradicionalment, l’única manera de burlar l’estacionalitat d’esta lleguminosa era, tal com es feia amb tants altres productes, assecar-la per rehidratar-la quan hi haguera necessitat.