Quan es diu d’algú que «sembla la Delicà de Gandia», no se li està fent cap compliment. Més prompte al contrari, se l’està acusant de fer escarafalls excessius, de ser un perepunyetes, d’ofegar-se en un got d’aigua. L’expressió té a veure amb la història d’una jove que era tan, tan, però tan delicada, que li va caure una flor de gesmil al cap i va morir en l’acte. Molt melindrosa, la xica, és clar, si no fora perquè el que realment la va colpir va ser una de les flors de pedra massissa que decoraven la col·legiata de Santa Maria de Gandia. Hi ha qui diu que la Delicà va ser un personatge històric, Agnès Caetani, l’amant de Joan Borja, segon duc de Gandia, morta a la porta de l’església al segle XV. Real o fictici, la popularitat del personatge és tal que fins i tot ha donat nom a un dolç saforenc.