Quedar-se «a la Lluna de València» és sinònim de quedar-se atovat, pensant en la mona de Pasqua. Hi ha una explicació romàntica de l’expressió que encanta als habitants del Cap i Casal: que la Lluna allí és més bonica que enlloc i és fàcil encantar-se mirant-la. Però sabent que el satèl·lit és el mateix ací i en la Cotxinxina, cobra sentit una altra teoria molt més pragmàtica que diu que temps enrere, quan encara hi havia muralla, les portes de la ciutat es tancaven en fer-se de nit, de manera que ningú podia entrar a dins fins al dia següent. Qui no arribava a temps, pel motiu que fora, es veia obligat a dormir a la intempèrie, contemplant –ara sí– la preciosa Lluna de València.