Que el valencià és un poble sorollós és una realitat inqüestionable, i l’afició per la pirotècnia n’és una de les principals evidències. Cap celebració, ja siga una boda o un partit de futbol, no es pot donar per culminada si no va acompanyada d’almenys una traca. Però on realment té lloc l’explosió de la creativitat pirotècnica és en les festes: des dels arcabussos de moros i cristians i els focs d’artifici de les festes d’estiu, passant per les mascletades i les despertades falleres, fins a arribar a les cordades, els coets al pas dels sants i les carretilles dels dimonis, el soroll i l’olor de pólvora són part integrant de l’èxtasi col·lectiu. I és que de petards, no cal dir-ho, anem sobrats.