No està gens clar si durant la nit del 19 de març es vessen a terra més litres de gasolina o de llàgrimes de fallera. La nit de la cremà és la cloenda simbòlica del cicle faller, on es posa punt final als esforços i les vivències de tot un any i, en particular, d’unes setmanes molt intenses. A partir de les deu de la nit l’olor de gasolina i de cremat s’apodera de la ciutat, les temperatures pugen un parell de graus i València esdevé, encara que siga per unes hores, l’avantsala de l’apocalipsi. I és llavors quan es produïx una de les escenes més èpiques de la festa: centenars de falleres plorant col·lectivament mentre veuen, desconsolades, com els monuments queden reduïts a cendra i fum negre. De fons, el pasdoble El fallero. I vinga el plor. Al sendemà tot tornarà a començar de zero.