Les situacions desesperades requerixen mesures desesperades, i invocar el dimoni sempre és una opció a contemplar. En les rondalles i llegendes tradicionals no falten els personatges que decidixen pactar amb el dimoni per satisfer els seus desitjos més terrenals; és a dir, amor, diners i poder. El dimoni és la viva encarnació dels vicis, i sempre és puntual –i sovint va mudat– als crits desesperats de la gent. Per dir-ho d’alguna manera, els dimonis d’abans serien com els agents immobiliaris de hui. Ara bé, en l’imaginari valencià estos éssers són poc aterradors i fàcils d’enganyar, de manera que el pacte acaba jugant en contra seu. Així ocorre, sense anar més lluny, en les rondalles d’«El dimoni fumador» i d’«El jugador de Petrer». Curiosament,  els jocs de cartes tenen en l’imaginari popular un component diabòlic. Així que aneu amb compte amb el que vos porteu entre mans!