Les situacions desesperades requerixen mesures desesperades, i invocar el dimoni sempre és una opció a contemplar. En les rondalles i llegendes tradicionals no falten els personatges que decidixen pactar amb el dimoni per satisfer els seus desitjos més terrenals; és a dir, amor, diners i poder. El dimoni és la viva encarnació dels vicis, i sempre és puntual –i sovint va mudat– als crits desesperats de la gent. Per dir-ho d’alguna manera, els dimonis d’abans serien com els agents immobiliaris de hui. Ara bé, en l’imaginari valencià estos éssers són poc aterradors i fàcils d’enganyar, de manera que el pacte acaba jugant en contra seu. Així ocorre, sense anar més lluny, en les rondalles d’«El dimoni fumador» i d’«El jugador de Petrer». Curiosament, els jocs de cartes tenen en l’imaginari popular un component diabòlic. Així que aneu amb compte amb el que vos porteu entre mans!
Fotografia de dones jugant a cartes de José Soler Carnicer. Imatge cedida per la família del fotògraf. El fons José Soler Carnicer es conserva al Centre de la Imatge de L’ETNO.
ALBERO, Jaume (2005) El simbolisme màgic en el conte popular. El valor psicològic i educatiu de les rondalles. Lleida: Pagès editors.
GISBERT, Francesc (2008) Màgia per a un poble. Guia de creences i criatures màgiques populars. Picanya: Edicions del Bullent.
VALOR, Enric (2001) “El dimoni fumador”, Rondalles Valencianes, 4. Picanya: Edicions del Bullent.
VALOR, Enric (2001) “El jugador de Petrer”, Rondalles Valencianes, 6. Picanya: Edicions del Bullent.
No hi ha dubtes per a esta carta.
Col·laboració documental sobre cultura popular:
Què és? | Índex | Avís Legal | Crèdits | Agraïments
Versió 1. Joc bàsic de La Fallera Calavera