No hi haurà qui gose dir que el vestit de fallera és, per regla general, minimalista. Fa dècades que l’horror vacui marca tendència en tots i cadascun dels elements de la indumentària tradicional, des dels estampats de les teles fins a l’adreç del cap, on la protagonista indiscutible és la pinta i les agulles que ajuden a fixar el monyo. Els outfits fallers, com les falles mateixes, són barrocs en esperit, i així ho és també la identitat valenciana, sempre procliu a l’exageració, l’ostentació i l’excés. De fet, quan el barroquisme s’exagera fins a extrems inimaginables, el resultat és un producte típicament valencià, que més que kitsch mereix ser anomenat pel seu nom: la inestimable coentor valenciana.
Anunci de Regadíos y Energía de Valencia. Imatge cedida per L’ETNO – Museu Valencià d’Etnologia.
FUSTER, Joan (2001) Nosaltres, els valencians. Barcelona: Edicions 62.
GARCIA, Sunsió i RAUSELL, Adrián (2016) Inventant la tradició: indumentària i identitat. València: Museu Valencià d’Etnologia.
RAUSELL, Francesc Xavier (2014) Indumentària tradicional valenciana I. Matèries primeres, color i ornamentació en la roba tradicional. Algemesí: Andana.
RAUSELL, Francesc Xavier (2015) Indumentària tradicional valenciana II. La construcció del vestit tradicional valencià. Algemesí: Andana.
Vocabulari indumentària tradicional. Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València.
No hi ha dubtes per a esta carta.
Col·laboració documental sobre cultura popular:
Què és? | Índex | Avís Legal | Crèdits | Agraïments
Versió 1. Joc bàsic de La Fallera Calavera