Aquell gloriós 9 d’octubre de 1238, quan Jaume I es disposava a entrar a la ciutat de València, una jove local li va oferir un got d’una estranya i refrescant beguda blanca. «Açò és or, xata!», va exclamar el rei en tastar-la, satisfet. Esta història tan edulcorada –i, val a dir-ho, forçada– és la que ha volgut transmetre l’imaginari popular sobre l’origen d’esta beguda estrella. La realitat és que, tot i que el conreu de la xufa estava present al nostre territori ja en època medieval, no és fins al segle XVIII que apareix escrita la paraula «orxata», en referència a una beguda granissada feta amb ametlla. La versió de xufa és una variant posterior, més econòmica i accessible. De fet, el costum de beure orxata en estiu tal com el coneixem hui, és un fenomen recent. Així que deixeu de fantasiejar amb l’estampa de Jaume I sucant fartons en una orxata mixta a l’ombra d’una haima d’Alboraia.