Si quan la gent pensa en València pensa –entre altres coses– en la taronja, és gràcies a que des de la segona meitat del segle XIX el seu conreu es va expandir per bona part del territori, aprofitant la demanda europea i les millores tècniques. Així, entre la Marina Alta al sud i la Plana Alta al nord, s’ha modelat un contínuum paisatgístic protagonitzat pel taronger, que de tan important ha esdevingut part indissoluble de la identitat valenciana. Però com que el rendiment ja fa anys que no és el que era, als tarongers els han anat substituint els caquiers i, amb ells, el paisatge d’algunes comarques ha mutat. Els caquis, diuen, tenen els dies comptats, i ara les càmeres enfoquen l’alvocat. Seran Carcaixent (la Ribera Alta) i Borriana (la Plana Baixa) el nou paradís tropical? Amb el mercat global hem topat.