Busca més

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Informació

Informació

Vent de llebeig

Quan bufa el vent de llebeig, la saviesa popular avisa els mariners sobre els perills de llançar-se a la mar: «Llebeig? Mariner, perdut et veig», diuen als pobles pesquers. Este vent del sud-oest sol anar acompanyat de ruixats que compliquen la navegació, sobretot al sud del Cap de la Nau, on l’orientació de la costa fa que la seua incidència siga major. L’origen d’este mot mariner és grec i vol dir «líbic», o siga, «de Líbia» (que per als grecs està al sud-oest). En alguns punts del nostre territori també se li coneix amb el nom de garbí, morisc o lebeche. Li posen el nom que li posen, el llebeig és responsable de frustrar més d’una jornada de platja.

Recursos

Il·lustració d'una rosa dels vents.

Il·lustració d’una rosa dels vents d’Andrés Marín cedida per L’ETNO – Museu Valencià d’Etnologia.

Per a saber-ne més

  • LLORCA IBI, Francesc Xavier (2019) Gat vell. Dites marineres. Picanya: Edicions del Bullent.

  • SANCHIS GUARNER, Manuel (1952) Els vents segons la cultura popular. Barcelona: Editorial Barcino.

Relacionada amb

Dubtes

Dubtes

No hi ha dubtes d’esta carta.

Consells

Consells

No hi ha consells per a esta carta.