Quan bufa el vent de llebeig, la saviesa popular avisa els mariners sobre els perills de llançar-se a la mar: «Llebeig? Mariner, perdut et veig», diuen als pobles pesquers. Este vent del sud-oest sol anar acompanyat de ruixats que compliquen la navegació, sobretot al sud del Cap de la Nau, on l’orientació de la costa fa que la seua incidència siga major. L’origen d’este mot mariner és grec i vol dir «líbic», o siga, «de Líbia» (que per als grecs està al sud-oest). En alguns punts del nostre territori també se li coneix amb el nom de garbí, morisc o lebeche. Li posen el nom que li posen, el llebeig és responsable de frustrar més d’una jornada de platja.